tenora

Description

Ginjoler (?); campana i claus de llautó; anelles metàl·liques. Claus: 5. Forats: 5 oberts. Afinació: La a 440 Hz. Fonamental relativa: Sib. Pavelló: de campana. Secció interior: cònica. Quantitat de tubs: 1. Tub: buf directe. Peces: 3

Després de la mort d'en Pep Ventura, el 1875, la tenora va passar al seu fill Benet, i quan aquest desapareix, l'any 1890, al llibreter Dalmaci Presas, que l'havia acollit en els darrers anys de vida. Presas va vendre els manuscrits d'en Pep ventura que tenia al polític i escriptor Josep Puig Pujades i la tenora, al col·leccionista Eduard Fabré. Aquest la va intercanviar després per un dibuix amb l'artista Josep Lluís Pellicer, autor d'una de les primeres il·lustracions conegudes sobre la sardana. L'any 1901, quan mor en Pellicer, la tenora passa als seus hereus i la compra en subhasta el poeta i crític musical empordanès Sebastià Trullol, que finalment la vendrà al notari Dalí l'any 1921. La tenora va romandre a casa dels Dalí fins l'any 1933, moment en què el pare en fa donació a la Junta de Museus de Barcelona. Durant els anys que en va ser propietari va permetre que fos exposada i fins i tot en una ocasió que la tornés a tocar Albert Martí, considerat el successor de Pep ventura, en una audició a Barcelona.

Josep Ventura, Salvador Dalí Cusí

El tudell i la pirueta formen una sola peça; du una peça per incorporar-hi un faristol

Literature references

Pep Ventura : abans del mite quan la sardana era un ball de moda, MuseuEmpordà, 2010

Ventura, Jesús, La Sardana a Barcelona : un recorregut històric. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2014

Inscriptions

marca al foc

Measurements

interior màxim: 100 mm

840 x 120 mm

tub: 840 mm

intrior mínim: 10,5 mm

tudell: 12 x 3,5 mm